Els Ganyans: la història que no es va contar (Pego, 1844-1883)

Si ets de Pego, o no ho ets, i t’agraden les històries de roders, aquest llibre és, ben segurament, el que buscaves i volies llegir.

¿Et sonen els cognoms Marco, Sena, Almela, Bolta, Bordes, Cabrera, Cambrils, Cardona, Colubi, Cots, Dominguis, Durbà, Faraig, Femenia, Ferrando, Garcia, González, Guitart, Hortolà, Llodrà, Maçanet, Mas, Mengual, Miralles, Morell, Morera, Nadal, Piera, Pineda, Ribera, Sanxis i Sendra?

¿Coneixes algun d’aquests malnoms: el Ganyà, l’Agre, Baixterra, el Bombo, Borrosco, Caldetes, Cabut, Cama, Cassola, Cataplau, Ceba, Cotna, el Curro, el Guitarrer, el Mellat, Oronella, Panxeta, Petós, Sidra, Sort, el Tongo i el Xocolateret?

¿Has sentit parlar del Blanc del Guitarrer, el Bord d’Estela, el Coixo de Muralla, el Nano de Franch, el Roig de Baixterra o el Tort de Sellés?

Manel Arcos torna a firmar un treball metòdic i rigorós. Una obra imprescindible tan ben escrita, trepidant, fresca i àgil com totes les seues anteriors. En «Els Ganyans: la història que no es va contar (Pego, 1844-1883)», l’investigador d’Oliva s’endinsa en els escenaris més llòbrecs d’una societat rural desigual i totalment posseïda per una poderosíssima i devastadora follia homicida; i ho fa descrivint uns personatges que, en contraposició als típics «herois» populars que viuen dels robatoris i del saqueig, més aïna semblen ser el fruit malèvol i inevitable de la concurrència temporal, en un lloc determinat, de diferents fenòmens socials que ocasionaren un dels còctels més explosius ocorreguts en la història del nostre país.