Un esclat de llum

Novel·la ambientada en un temps de molta efervescència política. Basada en uns fets que tenen un fonament històric, les seues pàgines plantegen una reflexió sobre el poder i la manera d’adquirir-lo i conservar-lo en una època on, gràcies a la ideologia de la llibertat, ja no hi ha senyors ni vassalls, només ciutadans rics o pobres.

El 1868, l’any en què la reina Isabel II va ser derrocada, representa una data clau en la crònica del segle XIX. És un temps nou que avança confiant en el progrés. L’elaboració de la pansa és aleshores el motor de l’economia de la Marina Alta, i la prosperitat que aquesta indústria genera canvia la fesomia dels municipis de la comarca. Dénia es transforma en una ciutat cosmopolita. Xaló experimenta una expansió del seu nucli urbà amb la planificació i el desenvolupament de dos eixamples i, sobretot, deixa de ser un lloc per a convertir-se en una vila. La rivalitat entre dues famílies benestants de la localitat, els Montaner i els Llopis, constitueix l’eix central de la narració. Els Giner, els propietaris dels quatre molins de Xaló, donen suport als primers i els Durà, una nissaga de preclars juristes, fan costat als segons. Cap dels bàndols vol renunciar a formar part del govern municipal, perquè com diu un dels personatges: «Ells i nosaltres desitgem prosperar iningú no pot fer-ho si no té el poder o es troba arrecerat per la seuaombra». La lectura d’aquesta obra ens transportarà a una època pretèrita plena de contradiccions, però també de grans esperances.

Excel·lent crònica d’un temps històric on la política esdevingué una eina de transformació social. Mentre els nobles —com a senyors territorials— perdien poder i influència, es consolidava l’ascens d’una nova classe integrada per vassalls seus, els quals, després de segles de lluita, es convertiren finalment en amos del seu popi destí.

Novel·la històrica amb què el seu autor ens trasllada, amb sublim mestria, a un món tan ignorat com romàntic, com va ser aquella societat rural de la Marina Alta de mitjan segle XIX.