Nou Paraules en silenci

Paraules en silenci

Autor: Manel Arcos i Martínez

Pàgines: 56

Format: 15 x 21

12,00 €

Quantity

978-84-947445-0-1

Nou

Aquest llibre, primer número de la col·lecció de poesia «Paraules en silenci», va veure la llum la nit del divendres 4 d’agost de 2017 als peus de la Torre de Piles (Safor, País Valencià), amb motiu de la celebració del IV Recital de Poesia i Música en Valencià, que van organitzar la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Piles i Edicions del Sud, amb el suport i la col·laboració de l’Associació Cultural Centelles i Riusech d’Oliva.

____________________

Cada any, i ja en van quatre, en arribar agost, just al bell mig de l’estiu i quan a poqueta nit apeteix eixir a prendre la fresca, l’escriptor i editor Manel Arcos ens proposa “Paraules en silenci”, un recital de música i poesia en valencià. Una vetllada per a homenatjar i donar a conéixer els nostres poetes i músics, una nit per a gaudir de la màgia de les paraules i del poder de comunicació de la música, un dels llenguatges més universals. Enguany, per a aquest IV Recital de Poesia i Música en Valencià, Arcos ens ha fet una molt interessant i acurada selecció de poemes i poetes. Un recital estructurat en tres grans apartats i recollits en aquesta modesta, però molt digna, publicació que ara tens a les mans i que pretén fomentar la lectura de la poesia, i deixar-ne constància que ací, als peus de la Torre Piles, un any més la poesia i la música són els protagonistes.

Així, en primer lloc, i per a homenatjar els nostres clàssics contemporanis, hi trobaràs una selecció de poetes del País Valencià, com Carles Salvador, Ovidi Montllor, Vicent Andrés Estellés i Joan Climent; de Catalunya, Joan Vinyoli, Salvador Espriu, Gabriel Ferrater, Lluís Llach, Miquel Martí i Pol i Joan Margarit; Desideri Lombarte, de la Franja de Ponent, i l’alguerés Rafael Caria. El segon bloc correspon a alguns dels poemes més populars i reeixits de la literatura universal, com ara, entre altres, la “Rima 38”, de Bécquer; “Lo Fatal”, de Rubén Dario; “Romance sonámbulo”, de García Lorca; “Se equivocó la paloma”, d’Alberti; o “El mismo”, de Neruda. Tanca aquesta selecció un recull de les nostres veus femenines, poetesses com Roser Matheu, Maria Ibars, Simona Gay, Maria-Mercè Marçal, Montserrat Abelló, Joana Raspall, Maria Oleart, Josefina Peraire i Antonina Canyelles.

A més a més, i com no podia ser d’una altra manera, Arcos ha volgut sumar-se als homenatges que diferents institucions han organitzat a poetes i poetesses, tot per coincidir aquest 2017 amb el seu naixement o traspàs. Per això, ha volgut incloure en aquest recital el segon poema de “Breviari d’un eremita urbà”, que l’alcoià Joan Valls i Jordà (1917-1989) dedicà a Ausiàs March; “Canción última”, de l’oriolà Miguel Hernández (1910-1942); “Lo confieso” , de la madrilenya Gloria Fuertes (1917-1998); i “La nina dels ulls blaus”, del poeta de Beneixama (l’Alcoià), Joan Baptista Pastor i Aicart (1849-1917), l’escriptor més guardonat de la Renaixença.

Llegiu i rellegiu aquests poemes que Manel Arcos ens ha seleccionat per a aquest recital. Trenqueu les paraules, que diria Estellés, “com si fossen olives” i deixeu-vos “ben aspres la llengua i les genives”. Gaudiu i assaboriu la textura i el ritme de cada mot, tasteu aquests àpats poètics que ens parlen d’amor: “carbó d’amor dins dels ulls”, “d’un amor alt com les estrelles”, d’idil·lis “dins la salabror del bes”; o d’aquell altre clandestí, el de dues amigues “que s’agafen de mans / i van juntes”. D’aquell poble que durant anys i panys féu circular “secretament / de mà en mà, per tot el poble, / una rosa de paper”, “d’aquesta terra nostra on l’esperit arrela, / amarada pels crits de mil revoltes”. Un poble que sortosament ha eixit de la foscor, i “de cop s’il·luminen les nits / amb paraules com flames”, un poble que treballa “en la difícil i merescuda / llibertat”, perquè ja està bé, perquè “O juguem tots / o estripem / la baralla”. Copseu els sentiments i les angoixes d’aquests poetes i poetesses. Hi ha qui “Voldria ser tan divers, / tan lliure i divers com l’aire”; aquell altre que frisa perquè “els records / s’amarin / de la blanca / pols / del temps” o escriu “un poema mirant l’alba / o mirant el ponent de roig i blau.” Hi ha qui escriu quan “la mar resta parada a l’horitzó”; altres, en canvi, prefereixen submergir-se “en la penombra / de la casa” o cercant “la pàtria dels meus amics”. Fullegeu aquestes “Paraules en silenci”, de segur que la lectura d’alguns poemes us portaran records guardats en flascons. Qui no recorda els versos “Volverán las oscuras golondrinas”, de Bécquer; “Verde que te quiero verde”, de García Lorca; o “Florecerán los besos / sobre las almohadas”, de Miguel Hernández? Qui no ha somniat com aquell xiquet del poema de Machado: “Era un niño que soñaba / un caballo de cartón.” Qui no ha escoltat Joan Manuel Serrat cantar “Se equivocó la paloma. / Se equivocava”, aquell poema tan bonic de Rafael Alberti? Llegiu i rellegiu aquests poemes que ens porten fragàncies de la serra de Mariola, del Penyagolosa, del Canigó i més enllà. Llegiu i que “Tinguem sort, / que trobem tot el que ens va mancar / ahir”

Un any més, aquesta torre guaita que vigila l’horitzó, ha estat testimoni de les “Paraules en silenci”. Un acte de dignitat, d’identitat nostrada, de reconeixement i estima a la nostra llengua. Una nit on els versos i la música ens agermanen i no entenen de fronteres, un any més “Als peus de la Torre de Piles”, "Lluna creixent, altres plena a vessar, / puntual un agost més has tornat / perquè ets molt gelosa i ens has enyorat, / i és que tu també hi vols participar. / Torre de Piles, rellotge solar, / sentinella arrelat d’esguard cansat / guaitant amatent des d’un temps passat / pirates i corsaris de la mar. / Ací, als teus peus, envoltats de baladres, / “El vol del silenci” de nou ha tornat / per dignificar els nostres poetes. / Abans que la lluna llepe les pedres / l’any vinent plegats vindrem aviat, / ací, on nien falzies i oronetes.”

Vicent Luna i Sirera