Gotes de saviesa

La idea central d’aquesta petita col·lecció de reflexions breus i concises rau en el fet innegable que som els hereus de la civilització grecollatina i, per tant, els receptors d’un grandíssim cabal de saviesa que hem de conservar i transmetre a les generacions futures. El valor d’aquesta saviesa és perdurable i no està sotmés a la influència capritxosa de les modes passatgeres.

En “Gotes de saviesa”, Vicent Riera Escrivà mira d’insuflar un glop d’aire fresc i d’optimisme en l’esperit dels docents i dels estudiants d’humanitats amb una argumentació sòlida i variada que en cap moment deixa de fer peu.

____________________

En l’actualitat, l’estudi de les humanitats s’ha vist desprestigiat davant l’allau de les noves tecnologies. Prova d’això que dic és, per exemple, el fals criteri que el llatí i el grec són llengües mortes la utilitat de les quals està per demostrar; així com el tractament de la filosofia en els nous plans d’estudi. Es descarta, per consegüent, tot allò que no tinga una finalitat pragmàtica. No hi ha res més lluny de la realitat: són llengües mortes però molt VIVES; són “linguae aeternae” perquè formen part del nostre llenguatge i pensament, el “logos” grec. Som hereus i continuadors del món grecollatí.

I això és el que l’autor de “Gotes de saviesa”, Vicent Riera Escrivà, pretén demostrar en el seu segon llibre, ja en el primer feia algunes pinzellades d’aquesta apologia, a través de setze articles breus en què expressa (amb cites d’autors clàssics com Ovidi, Horaci, Juli Cèsar i Marcial, professors que tingué en la seua etapa d’estudiant, poetes, científics, filòlegs i filòsofs) la importància i la utilitat de l’estudi de les humanitats.

Amb un llenguatge espontani, fresc i natural, reflexiona i comenta (com sempre, a través de textos argumentatius citats en cada capítol i de les seues pròpies vivències com a estudiant, primer a França i posteriorment a Espanya) l’eternitat de les llengües clàssiques i la necessitat del seu estudi, tot donant-los la rellevància de què manquen en aquest moment.

El seu objectiu és donar a conéixer que són la porta d’entrada a totes les altres ciències i que sempre retornen a la vida, no moren mai, perquè la història es repeteix i hui en dia, després de quasi tres mil anys d’ençà que Homer escrigué “La Ilíada”, encara no hem aprés que les víctimes de la guerra continuen sent les dones, els infants i els ancians i que personatges èpics com Hèctor, Aquil·les, Enees, Agamnènon o tràgics com Antígona, Medea, Fedra, Alcestis, Electra, tornen a cobrar vida en la pell de persones actuals.

“Non scholae, sed vitae discimus” (Sèneca)
(No aprenem per a l’escola, sinó per a la vida)

Però també podríem interpretar que “no aprenem de l’escola, sinó de la vida” i això és una cosa que no podem deixar que s’oblide. Conéixer les nostres arrels, la nostra història, ens ajudarà a comprendre el present i a aconseguir un futur més humanitzat on la convivència i el respecte es donen la mà i la clau a fi d’atényer-lo està en la revalorització de l’estudi de les humanitats.

“Gotes de saviesa” (Edicions del Sud, 2017) conduirà el lector per la senda de les humanitats, a través de cites d’autors diversos, fins a descobrir la importància de la civilització grecollatina que és el nostre passat i la base de la nostra cultura actual.

Carmina Gómez
Professora de Llatí a l’IES Els Évols (L’Alcúdia)