Descripció:
Transite cada setmana, en un recorregut il·lusionant, per una estampa de gran bellesa, vorejant quatre quilòmetres de les platges de Dénia que separen la meua casa de la de Pepe Tormo, per a trobar-me amb el meu amic de l’ànima; unes vegades, per a exercir activitats referents a l’organització de l’associació a la qual els dos pertanyem, Poetes per la Cultura, unes altres, les que més, per a examinar i compartir les nostres pròpies creacions poètiques.
Quan Pepe Tormo em va dir… «Mario, desitge que t’encarregues del pròleg del meu nou poemari», vaig sentir que era una gran responsabilitat, però vaig acceptar, ja que he sigut el primer testimoni de l’esforç i amor que el poeta ha posat a la creació dels versos que ara tens a les teues mans: Rexiu de mar.
Estem, sens dubte, davant d’un poeta entusiasmat i compromés amb la seua terra, amb la seua llengua materna, que vol compartir els seus coneixements del vers per a cantar a l’amor i a l’amistat i despullar els seus sentiments en experiències de vida pròpia, però també per a la denúncia social (guerres, injustícies, desigualtats…). Poeta que rellig els seus propis versos quantes vegades siga necessari buscant el fil conductor que li acoste al lector.
Poeta passional en recitar, conscient que el poema té llum quan el comparteixes. Dels seus llavis he sentit moltes vegades que la poesia multiplica el valor quan uns altres la interpreten.
En aqueix context de compromís de l’autor, com deia, amb la seua terra i amb la seua llengua materna, una llengua meravellosa carregada de cultura que cal protegir, naix aquest projecte que pretén equiparar en bellesa els nostres dos idiomes oficials. En aquest Rexiu de mar, Pepe Tormo s’ha imposat la tasca de compondre cadascun dels seus poemes, tant en valencià com en castellà. No es tracta d’una traducció literal, es tracta de dos poemes diferents que mantenen l’essència de la temàtica i l’expressió, així com l’estructura existent en cadascun d’ells, aconseguint amb gran mestratge que es puguen sentir els versos amb intensitat en els dos idiomes germans, però diferents.
Pepe Tormo no es guarda la poesia per a si mateix. En el seu compromís de compartir-la, aprofita per a denunciar les guerres, amb el títol següent… «La pau que mai no arriba», la discriminació («El burca opac»), el deteriorament del medi ambient («Insubmises»), les agressions («Només un bes consentit») i les injustícies («Vides camperoles»).
Molts dels poemes de Pepe Tormo naixen de la seua activitat diària i del seu afany per compartir-la. «Joves poetes» i «Jóvenes poetas» són dos poemes de versos alexandrins, dedicats als xiquets de sisé dels col·legis que visita, on participa en recitals i tallers de poesia, activitat preferent en la seua agenda poètica.
Una bona part dels seus poemes estan dedicats a la terra que estima i idolatra. O com la terra més propera, la que trepitja en alçar-se cada matí i de la qual coneix amb detall cada història, com en el poema «La pedra del salvador».
Poeta del qual brollen versos del cor, cor que cansat i castigat va saber trobar la il·lusió i nàixer de nou. Immensos poemes ho reflecteixen: «Quan el matí s’alça», «Entre tu boca y la mía», «A la cloenda», «Donde nace el verbo amar», «Confitat amb amor», «Pétalos rojos»..
Estem en definitiva davant d’un poeta enamorat i involucrat. Tenim a les mans un poemari carregat d’experiències i sentiments, forjat sobre l’entusiasme i l’esforç.
Mario García Montalbán
Informació addicional
Pes | 0,160 kg |
---|