Poemes del captiveri

Quan el mes de març del 2020 hom va declarar l’estat d’alarma en som molts els qui ens vàrem recloure físicament, i també mentalment, dintre de nosaltres mateixos. El confinament obligatori ens dugué a recercar activitats que ens ajudaren a superar les dificultats pròpies d’aquella situació tan extraordinària. I és evident que molts vàrem trobar en la lectura, i en l’escriptura una bona i necessària vàlvula d’escapament per al nostre esverament. Aqueix sentiment originari fou el principi vital del que nasqué aquest conjunt de poemes que, a poc a poc, pas a pas, anava expressant els sentiments que dia rere dia, brollaven del cervell. Així va anar creixent el nombre de composicions, prenent forma el poemari. Cada dia, com canviava l’oratge, i també l’estat anímic, o les estadístiques i les previsions oficials, emergia la idea, la necessitat d’expressar, d’abocar a sobre el paper, algun poema que m’ajudara a treure a la llum, a alliberar una opressió interna i intensa que es reflectia en uns versos totalment distints als que havia escrit el dia anterior o escriuria el següent. Així que en aquest conjunt originat durant el que he vingut a denominar «captiveri» hom podrà trobar poemes que reflecteixen aqueix estat anímic en el moment en què han estat escrits, són fruita del temps. La cruel realitat que ens ha envoltat, que segueix envoltant-nos, els records d’èpoques passades farcides de felicitat, els somnis de joventut, els delers, les utopies personals, les enyors…Tot això forma un conjunt heterogeni de poemes que, seguint un ordre cronològic, que no temàtic, configuren aquest llibre. I, malgrat la seua diversitat, estan units per uns vincles inseparables que venen a ser el seu fil conductor: els sentiments que han anat brollant en aquest temps de captivitat que, ara per ara, encara ens tenen a les seues mans. I sort que seguim sent lliures per a pensar, per a reflexionar, per a posar sobre el paper o sobre una pantalla allò que som capaços d’imaginar, de recordar, de crear… No us sembla que aquest fet, per sí mateix, ja és un motiu més que suficient per a estar contents? Després de tot, hem de pensar que la vida és bella, i cal lluitar per ella.