Mirada de poeta

Debuta l’autora, Salomé Buigues, amb aquest llibre; una volta superat el pudor que tota poeta sent davant de veure’s un poc nua front al públic lector. Perquè publicar és compartir i també és donar-se, tal cual, a l’altre, als molts altres, tot mostrant el teu interior, mostrant les teues emocions, les teues inquietuds i reflexions sobre el que has viscut i sobre el que t’envolta.

L’autora ja en el seu títol anuncia propòsit; ja que mirar no només és veure, és posar intenció i consciència sobre allò que es veu, extraure informació i donar sentit a fets i objectes. I així, sota aquest prisma, sota aquesta mirada ha recollit, dels seus molts escrits i anotacions poètiques, aquest ram de setanta-un poemes que hui ens ofereix i que bé reflecteixen la personalitat, el sentir i el ser de la seua autora. Una dona sensible que tracta de donar eixida, de posar paraula, als seus sentiments i inquietuds. I açò ho fa a través d’una poesia popular, amable, plana; tan senzilla com propera, de fàcil comprensió i que a tots ens atrapa. El professor i gran poeta Ricardo Bellveser ja apuntava que la claredat i l’emoció eren requisits imprescindibles en tot poema, i ambdues coses les trobem en aquests versos.

Els seus inicis en la poesia es remunten a l’any 2016, on després de ser convidada al X Festival Internacional de Santa Pola va tindre una molt bona acollida, motivant-la per a seguir en aquesta aventura de la paraula, on continua captivant el públic amb el poema «El meu capità».

La seua participació, molt activa (recitals, xarrades poètiques, publicacions conjuntes, etc.) en l’Associació de Poetes per la Cultura de la Marina Alta, el seu coneixement de nombrosos poetes dels més notables i actuals, de la Comunitat Valenciana, potser també haja influït a madurar la idea i a fer aquest pas en la publicació dels seus escrits. Perquè si bé, Salomé, i en aquest context, és poeta coneguda i celebrada.

Si ens endinsem en aqueix «mirar» dels seus versos, podem entreveure una persona observadora i sincera en el seu dir (mirada i veu pròpia són també requisits imprescindibles per a un poeta); no hi ha impostura ni recursos. Són versos que commouen i flueixen amb un natural discórrer. Així l’esdevindre temporal, amb els seus regals, els seus dons i els seus robatoris es desgranen en les seues pàgines: «Un nou dia, hui. / Una nova oportunitat, estar ací. / Un nou amor, el que t’oferisc. / Una nova vida, al teu costat. / Un somni, tu i jo.”

Atenent aqueixa temporalitat, aqueix pas del temps, el record d’allò viscut fa efecte important en el seu bategar. Són bastants els versos que sota aqueix prisma de nostàlgia d’allò que fou (en molts d’ells l’amor, l’amor de l’espòs perdut) apareixen significativament. Així, en els poemes «Llunyà amor» o «Pense en tu» on ens diu: «Pense en tu, / ho sent en el cor, / note en la teua cara / que naixen llàgrimes a l’alba.»

El vincle amb la naturalesa és una altra de les tòniques dominants del poemari; es nota la faceta de senderista de la poetessa, la seua entronització amb els elements, com aire, cel, núvols, muntanya; poemes com «Èxtasi» o «Segària» ho acrediten i en la mateixa línia, però més accentuat encara, la mar. La seua relació i presència és molt notòria en el text, i ho podem veure en molts del seus poemes, com «Cel i mar», «El meu capità», «Fluir», «Encontre», «Presència», «Guia la meua vida», «Mirant la mar», etc., etc.

Al marge d’aquests temes, també n’hi ha d’altres dedicats a l’amor maternofilial, «Estimar en la distància», «Gran voler» o «La teua arribada», així com a la seua gossa Laia, sense oblidar-ne alguns d’índole reivindicativa sobre la desigualtat i el maltractament.

En vers lliure, amb suau assonància en alguns d’ells, la frescor ens cau com pluja fèrtil en terra sempre àvida d’emocions, i així va calant, sense treva ni descansos en partits capítols. Són núvols de versos que enaigüen amb la seua felicitat.

Tot un repertori, una àmplia mirada plena de sensibilitat, tant externa com interna, d’ample espectre i matisos emocionals, d’aquesta poeta que s’incorpora amb solidesa i atreviment a la publicació en solitari. Motiu de celebració és el text que teniu a les mans. Motiu per a celebrar és, com ja he dit en alguna ocasió, l’edició d’un llibre i, en aquest cas doblement, perquè porta l’afegit de ser el primer, el que obri camí a d’altres molts que l’acompanyaran, portant-nos a noves finestres per al gaudi de la bona poesia i que, de segur, la seua autora, Salomé Buigues, ens regalarà.

Francisco Cejudo