El burro de la Fira de Cocentaina

Això diuen que va ser i era, fa molt de temps… un pare i el seu fill que van decidir anar a la Fira de Cocentaina per a vendre o baratar el seu burro, ja vell i inútil per a la faena. Durant el seu viatge de Benimantell a la vila comtal, els dos es van trobar amb molts treballadors del camp que els criticaven al seu pas. Una vegada perquè el burro anava de buit i el pare i el fill caminaven a la seua vora, desaprofitant l’animal de càrrega. Una altra perquè el xiquet anava dalt del burro i el pare caminava, posant en solfa el jove per anar més còmode que el vell. Igual donava si era al revés. També es ficaven amb ells, malparlant perquè el vell anava descansat i el jove a peu. I no diguem quan els dos pujaren dalt del quadrúpede (pobre animal!). Mare meua, quin desgavell! Feren el que feren no ho feien mai bé. Desesperats perquè no sabien com fer-ho per al gust de tots, van acabar agafant el burro en braços. Això ja se’n va eixir de mare, ja que van donar a entendre als possibles compradors i baratadors del Pla de la Font de Cocentaina que l’animal estava tan, tan, tan malament que no podia ni caminar i, per tant, no valia ni un gallet.