Dos camins, un destí

Per què i com les vides de Carme i Paco, en un principi destinades a discórrer per camins paral·lels, convergiren en un únic camí pel qual, finalment, transitaren els dos junts? Contestar aquesta pregunta és el principal motiu pel qual es va despertar la curiositat de l’autor i el va obligar a buscar, en els seus records, com dos camins que començaren en punts de partida tan distants l’un de l’altre (Pego, a la Marina Alta, i Quintana María, a Burgos) es van anar apropant fins a ajuntar-se a la plaça de l’Ajuntament de Pego. El narrador, en conversa relaxada amb els seus fills i sense deixar-los mai de costat, ens mostra com en un mosaic no precisament els grans esdeveniments ocorreguts en les dècades dels 30 i 40 del segle XX (els anys de llibertat que van acompanyar la Segona República, les grans destrosses que va ocasionar la Guerra Civil i els quasi quaranta anys de repressió que va portar la dictadura franquista), sinó les petites històries que conformaren les vides dels nostres protagonistes.