Celterra

Quan ens endinsem en les pàgines de Celterra, travessem un paisatge de paraules que brollen amb la naturalitat del vent que pentina els camps d’arròs o de la marjal després d’una tempesta. El poemari traça un recorregut vital i poètic que naix del joc innocent de Mercé, qui, entre versos compartits, descobreix la màgia de la paraula escrita, fins a arribar a la maduresa d’una veu compromesa, sincera i profundament arrelada al territori i a la vida.

L’obra s’articula en tres grans moments d’aquesta trajectòria. En la primera part, als versos juganers en un cel al natural, assistim als primers versos, que sorgeixen com un divertiment, una exploració de l’expressió poètica nascuda de la complicitat i de la descoberta. En la segona, la marjal i el paisatge esdevenen molt més que un escenari: es converteixen en un deute personal amb la terra que ha acollit la poeta, un diàleg continu amb les arrels i la memòria. Finalment, la tercera part ens condueix cap a la relació amb un ésser que, sense paraules, ha sabut transmetre una lliçó d’autoaprenentatge i afecte: el seu gos, el Xixet.

El llibre ens convida a recórrer un camí que comença amb la poesia com un joc i uns inicis que mostren les arrels de l’autora, els fonaments de la maduresa de la consciència i compromís. Des dels primers versos fins als poemes més íntims, autoreflexius, la veu poètica de Mercé ha anat creixent, surant en lucidesa i aprofundint en la relació entre el llenguatge i la identitat.

En Celterra, la natura no és un simple teló de fons, sinó un personatge viu que interpel·la i transforma. Terra d’aiguamolls, els camps d’arròs, el cel i la terra es fonen en un paisatge que parla tant del que ens envolta com del que portem dins. L’autora ens recorda que la literatura és una manera d’estimar i ser fidels a allò que ens configura, d’expressar amb honestedat el que som. Escriure, per a ella, és despullar-se, arriscar-se, oferir-se sense filtres.

I, entre les pàgines, trobem també la presència essencial d’un company fidel, el Xixet, un gos que, des del silenci, ha ensenyat a la poeta lliçons de companyia, amor, autenticitat i autoaprenentatge. La mirada cap als altres, la capacitat d’observar i de donar veu al que ens envolta, és una de les grans virtuts de la poesia que batega en les pàgines que van de la terra al cel i del cel a la terra, de la mà i amb passió per la vida.

Celterra és, doncs, un cant a la natura, a la quotidianitat i a l’existència, escrit des de la màxima sinceritat. Mercé pessiga el públic lector i ens convida a caminar pels seus pensaments i records, a descobrir la bellesa del llenguatge i la importància de la paraula com a vehicle de reflexió i revelació. La seua poesia, plena de musicalitat i ritme, respira una estima profunda per la llengua i la cultura valencianes, el feminisme i el poble, que esdevenen fonamentals en la construcció de la seua veu literària.

La poesia no arregla el món, però ens ajuda a comprendre’l, a sentir-lo i a fer-lo un poc més habitable. Celterra és una finestra oberta a la llum, a la vida i a l’esperança; una invitació a llegir i a descobrir nous horitzons a través de la paraula. Aquest poemari és, en definitiva, un cant a la natura, a la memòria i a l’afecte, escrit des de la convicció que la poesia ha de ser un espai de llum i de trobada. Perquè, al cap i a la fi, la poesia és això: un lloc on arrelar i un cel sota el qual aixecar la mirada.

Mariló Gradolí