Arrelada a la vida

En aquest recull d’escrits, que la seua autora defuig de qualificar de poemari, es relata el viatge vital d’una dona, a qui el destí ha anat modelant. Una tragèdia al final de la seua infantesa li ha deixat una marca profunda. Aquesta ferida de la memòria personal tingué, i encara té, una importància cabdal a la personalitat de l’escriptora que aflora en tota la seua obra. La descripció de somnis i obsessions que apareixen, sovint, ens donen una clara prova.

Tanmateix, en el decurs de la seua lectura, podrem observar l’evolució de la percepció de la realitat, com l’erosió del riu del temps ha anat modelant-li el caràcter. Les diverses formes d’amor que trobarem ens mostren la seua actitud davant la vida i, alhora, els sentiments més íntims, encara que sovint compartits per tots nosaltres. L’amor al fill, a la mare, als germans, als companys de vida, als amics, fins i tot al seu Polinyà, però sobretot al pare.