Deu poemonstres i una nit de por

«L’Home del Sac / de l’escola ha tornat / i amb un fum de deures / l’han despistat.» Així obri Lorena Cayuela el poemonstre titulat «L’Home del Sac», un dels deu que componen el conte infantil «Deu poemonstres i una nit de por», obra publicada per l’editorial saforenca Edicions del Sud. I ho fa amb unes aparents ingenuïtat i senzillesa que, no obstant això, tanquen la contundència i l’astúcia d’una obra que acaba sent redona en fons i forma.

Lorena Cayuela va nàixer a Xàtiva en 1978. És mestra d’Educació Primària i d’Audició i Llenguatge. A més, ha realitzat estudis de Publicitat i Relacions Públiques. Probablement per això és tan conscient de l’enorme poder i suggestió que sobre les persones, i fonamentalment sobre els xiquets i les xiquetes, exerceix l’emoció més intensa i imperativa que podem sentir: la por.

És innegable la fascinació que desperta en nosaltres aquest impuls atàvic, primordial i descarnat. No debades és l’emoció que ens permet sobreviure. Per això, no és estrany que hagen proliferat les figures fantàstiques i mitològiques que, d’una manera o una altra, apel·len a aquest poderós sentiment. Vampirs, quimeres i homes llop pertanyen al nostre patrimoni cultural i, generació rere generació, ens mantenen agotzonats davall del llençol i ens fan contindre la respiració i guardar un silenci expectant al mínim indici de presència. Per no parlar, per descomptat, que continuen alimentant pàgines de «best-sellers» i metratge de les últimes (i reeixides) superproduccions cinematogràfiques.

En el llibre de Lorena Cayuela, es donen cita deu d’aquests personatges, monstres extrets de la nostra tradició més pròpia i directa. Ací estan el Momo i la Moma, el Moro Mussa i també l’esmentat Home del Sac. I uns altres més, que ja no citaré, per a no desbaratar al lector la sorpresa de passar la pàgina i descobrir una nova i inquietant figura. No obstant això, l’originalitat jau en la forma que adopten per a manifestar-se; lluny de mostrar el seu semblant terrible i esgarrifós, Cayuela els vist amb una pàtina d’humor que els senta francament bé i introdueix el poemonstre. D’aquesta manera, mitiga el xoc inicial i construeix una realitat pròpia, que manté l’atractiu però poleix les arestes que poden provocar objeccions en el lector, sobretot en el més jove. Així, aquesta jove poeta agafa els xiquets de la mà i, amb un somriure en la boca, els ajuda a enfrontar-se a les seues pròpies pors. Una cosa que aconsegueix amb solvència.

En la seua labor, compta amb la inestimable ajuda d’unes il·lustracions capaces de subjugar des de la pròpia portada. En efecte, la tasca d’Anna Gisbert Cardona (Oliva, 1996) es deixa apreciar en els més minúsculs detalls. És obligatori esmentar la deliciosa guarda, composta per motius esquemàtics d’una immensa força gràfica, i que es converteixen en el preàmbul perfecte per al delit dels sentits que és aquest volum.

Un treball, en definitiva, excel·lent en objectius i execució. Una lectura obligatòria que estableix pautes i que augura noves i interessants propostes per part de la xativina Lorena Cayuela.

Ximo Cerdà Boluda
Professor i escriptor