Descripció:
«Cosmogonia terrenal» és un llibre d’una mà literària que ha adquirit una maduresa admirable des d’una producció poètica construïda amb tenacitat exigent al llarg dels darrers anys. Cristina Àlvarez Roig, que ve del món de l’arquitectura, on cal conjugar la creativitat amb el rigor, ha construït sense precipitacions una veu pròpia que ara trobem convincentment plasmada en una obra d’una gran riquesa interna.
Cristina Àlvarez Roig ens convida com a lectors a un viatge a través dels mites fundacionals de la nostra mediterraneïtat i dels astres que il·luminen i presideixen els cels. Però acompanyant-la en aquesta aventura ens adonem que, al costat d’aquests territoris culturals, còsmics i paisatgístics, els seus passos duen els nostres per camins que ens endinsen cap a una dimensió més intimista.
En «Cosmogonia terrenal» hi ha, al capdavall, una recerca reeixida de sentit que es nodreix de l’amor i la paraula. Ho confirmen els colpidors darrers versos del volum: «i tu i jo érem la vida i la raó de tot. / Potser vam ser, tan sols, un home i una dona / tornant-se aquell poema que algú escriuria al món. / I t’adones, de sobte, que va tenir sentit.»
I és que efectivament el pas dels anys fa que les vides empeses pels somnis i els anhels de la infantesa es confrontin amb els límits que la realitat hi imposa i calgui emprendre constantment un esforç de reconciliació amb l’existència i de reconstrucció aprenent a apreciar les persones, les circumstàncies, els indrets que en el trajecte dels dies s’incorporen, de vegades definitivament, al que som.
M’hi refereixo perquè «Cosmogonia terrenal» té components inequívocament autobiogràfics. Hi percebem la vivència commoguda de l’experiència projectada vers el present des d’una memòria personal revisitada per extreure’n claus d’interpretació del jo i de les presències estimades. Reflexió i lirisme, lucidesa i sensualitat, la vida concreta i el pensament enlairat es combinen dins d’aquestes pàgines. Hi batega la tensió entre, d’una banda, el trasbals per les mancances i les sotragades de salut i, de l’altra, la voluntat apassionada d’assaborir cada instant de seda.
«Cosmogonia terrenal» és un recull integrat per sis parts amb plantejaments temàtics i formals diversos, però que encaixen d’una manera harmònica en un tot que ens remet a la mirada de Cristina Àlvarez Roig sobre el món. Dona amb un ampli i sòlid bagatge cultural, en escriure dialoga amb les seves pròpies arrels. Molts dels poemes que s’hi inclouen van precedits de citacions que ens mostren una cartografia de les lectures predilectes de l’autora. Clàssics antics com Heraclit, Sòfocles o Ovidi. Figures essencials de la cultura europea: Miquel Àngel, Goethe, Hölderlin, Shakespeare… Personalitats destacats de la nostra tradició literària: Brossa, Fuster, Ferrater, Martí i Pol, Marçal, Margarit, Parcerisas, Pons…
Escau assenyalar, a més, el domini que Cristina Àlvarez Roig demostra amb els sonets, una composició que sovinteja, singularment a «Sol de lluna» o a «M’ho diu el gessamí». Però és arreu que el ritme és objecte d’un treball exquisit i minuciós, amb exponents tan subtils com el de «Vals amb la llum». És a dir, cura extrema en l’expressió, però sense caure en l’enfarfegament enutjós de l’estil barroc. Cristina Àlvarez Roig opta per la precisió i la claredat, sense que això entrebanqui el seu talent per a oferir-nos imatges fascinants i d’un lirisme intens, que configuren espais on les emocions i els sentiments s’engendren i es comparteixen: «un vol de buguenvíl·lees / s’emporta el temps als confins de la vida», «Arbres solars, llavors del nostre cosmos», «La taula, / els dos til·lers, la casa veritable»…
Cal celebrar, doncs, la consolidació que «Cosmogonia terrenal» significa d’una trajectòria literària profundament personal, d’una veu poètica alhora càlida i serena que, partint de temes universals, troba la seva culminació en cada gest de la vida.
Carles Duarte i Montserrat
Informació addicional
Pes | 0,2 kg |
---|---|
Condició | |
Llengua | Català |