Bandolers de llegenda en terres del Xúquer i el Túria

Aquesta magnífica obra inicia la trilogia que Manel Arcos dedica a la segona “edat daurada” del bandolerisme valencià del segle XIX, la que va esclatar amb la Revolució de Setembre de 1868 i es va prolongar durant tot el Sexenni Democràtic i primers anys de la Restauració.

La biografia del roder Vicent Estruch Mascarell, dit “el Tio Joan de la Marina”, és el fil conductor d’aquest estudi metòdic i minuciós que l’investigador Manel Arcos fa sobre l’onada de segrestos, robatoris i violència social que es va viure durant el Sexenni Revolucionari (1868-1874) a les comarques valencianes de la Ribera Alta, el Camp de Túria, la Foia de Bunyol, la Vall de Cofrents, la Canal de Navarrés i els Serrans.

En «Bandolers de llegenda en terres del Xúquer i el Túria», Manel Arcos escorcolla en els detalls del com, del quan i de l’on. La seua estratègia és segmentar els períodes històrics per a construir-ne una mena d’estadística de criminalitat i, a continuació, situar darrere de la criminalitat, encapçalant-la, els roders que en bona mesura la protagonitzaren. Les descripcions són extraordinàriament vives, sense caure en el sensacionalisme, en la víscera. El llibre no és la secció de successos de la premsa vuitcentista, però utilitza la premsa, les seues cròniques, com una font rica per a trobar-li sentit a les cavalcades i les accions dels bandolers. La premsa, sí, però també els arxius municipals, els arxius parroquials i qualsevol indret, on puga haver un paper, un escrit, una narració que conte la vida breu i agitada d’un bandit, es transformen en font. Vicent Estruch Mascarell, nascut a Ador en 1824, és la pedra angular d’aquesta història. Ell és el Tio Joan de la Marina, un dels seus malnoms. Però aquest és un llibre coral, perquè la vida del bandit no és solitària. Perquè sovint fa quadrilla. Perquè a tota hora veu com els seus companys de corregudes són empresonats o abatuts i ha de canviar de col·legues per a continuar segrestant, assaltant diligències, extorsionant o robant.

____________________

“Manel Arcos s’ha endinsat en la història del bandolerisme valencià del segle XIX, en un treball de mètode, d’hemeroteca, d’arxius i butlletins, tal qual van publicar els notaris d’aquell temps. Passions desencadenades, odis desbocats a trabucades, venjances consumades entre nous rics i desheretats de sempre. I justícia de l’autoritat. Autoritat? Justícia?”

(Alberto Soldado, “Levante-EMV”)

“Després de «La senda dels lladres», una magnífica panoràmica dels orígens i desenvolupament social del bandolerisme valencià del XIX, ara Manel Arcos ens relata la colpidora geografia biogràfica i humana del roder valencià Vicent Estruch Mascarell, cap d’una de les colles de bandits més temudes, home d’una provada habilitat i astúcia com per esmunyir-se dels presidis i la justícia gràcies als canvis d’identitat, també, però, de les seues circumstàncies personals, de l’època que li tocà viure i del seu inevitable final, mort per la Guàrdia Civil acomplint les ordres del Governador Civil, quan era conduït de Carlet a València.”

(Antoni Zaragozà, “Posdata”)