Nou Nice to meet you (Mira que bé, de topar amb tu)

Nice to meet you (Mira que bé, de topar amb tu)

Obra de prosa sublim i exuberant, amb una potent veu narrativa i amb descripcions i diàlegs frenètics, asfixiants, de vegades delirants, tan reals com la vida mateixa i el món actual que ens envolta.

13,00 €

Quantity

NTMY-2018

Nou

Recull de quinze relats, que, des d’una visió realista, ens presenta parts colpidores d’aquest món nostre, enfront del qual ens pot assaltar una actitud de sorpresa, quan no d’estupefacció o d’indignació. La conseqüència pot ser l’escepticisme davant de bona part del que ens envolta, en un intent d’escapar-se’n; o la de qüestionar-s’ho, per a tractar de captar i entendre l’esdevenir de tantes coses de la vida.

És així com el llibre ens porta cap al camp de la «percepció» de la realitat, com si aquesta presentara infinitat d’arestes, com si fóra polièdrica, com si tinguera mil lectures, tantes com ulls hi ha al món, en un afany de trobar almenys una clau o aproximació que ens concilie amb el dia a dia.

I allò fantàstic, allò màgic, tal com en la segona part del llibre se’ns mostra, ens acosta una mica més a comprendre certes escenes, algunes desmesurades, altres bastant absurdes, d’aquest univers nostre.

Un llibre de realisme i de fantasia; de màgia, en una paraula.

____________________

“En aquesta obra, Jesús Moncho planteja qüestions existencials, com ara el pas inexorable del temps, el temor a les incerteses de la vida o l’absència de comunicació entre les persones, i els dóna un tractament que resulta força original.

Així, el decurs dels anys no tan sols canvia l’aspecte extern dels individus, sinó que també altera els espais físics: una era urbanitzada i asfaltada esdevé l’expressió més clara de la fi del món rural. Des de fa ja molt de temps, és una replaça que ha perdut la seua «ànima» llauradora en privar-la de funcions tan primordials com la de batre el blat. En un cert sentit, aquesta era ens fa recordar el riu del filòsof Heràclit: ningú no podrà travessar-lo dues vegades per la senzilla raó que ni la persona ni l’aigua seran les mateixes. La contínua transformació és, certament, l’essència de la vida.    

Així mateix, l’ombra desvalguda que cerca una mare i una llar, protagonista d’un dels relats, fa palesa la necessitat de seguretat i afecte que tots tenim com a éssers humans. És impossible viure en un estat d’aïllament social; la nostra pròpia naturalesa reclama la interacció amb algú altre. Els anhels de l’ombra ens commouen perquè no varien substancialment dels nostres.

A més a més, l’estació d’una de les històries, tot i la nombrosa afluència de passatgers, es converteix en un símbol de la incomunicació interpersonal: tothom està de pas, de fugida, no hi vol estar. És un lloc fred perquè hi manca l’atenció humana: ningú no es preocupa de ningú; els viatgers la transiten i desapareixen amb els seus projectes, els seus desitjos, les seues nostàlgies...

En definitiva, l’autor crea en «Nice to meet you (Mira que bé, de topar amb tu)» un univers literari on els personatges viuen la vida i la pateixen, ja que els resulta impossible donar-li forma: «Mai les metes no són a la mà», comenta un d’ells amb resignació.”

 (Jaume Noguera Mengual, escriptor)